[12/02/2020]
Amb la paraula pitxer els valencians solem referir-nos a un recipient de terra cuita (almenys, així era originàriament; ara, evidentment, també se’n fan de vidre, de metall, de plàstic o d’altres materials), relativament fondo, amb una ansa a un costat i un broc a l’altre, que servix per a contindre aigua o un altre líquid. Actualment, també s’utilitzen amb altres funcions ornamentals, com posar flors, espigues o altres elements.
El vocable pitxer està ben arrelat entre els valencians des de molt antic. En el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, que data de l’any 1296, per a combatre el frau, s’establia que els «pitxers […] fets fora de lo regne de València […] no sien senyats o marcats ab lo senyal de la ciutat». Un precedent clar de la denominació d’origen.
Però l’origen de la paraula pitxer és dubtós. Pareix que prové del francés antic pichier, i està emparentat amb l’alemany becher i l’italià bichiere, ‘got’. En castellà també hi ha la forma pichel, usada actualment en alguns països americans, com Costa Rica o Nicaragua.
