piscolabis
[19/12/2018]
Amb la paraula piscolabis es fa referència a un refrigeri, consistent en xicotetes porcions de menjar que es prenen durant una pausa o al final d’un acte o d’una celebració. Esta paraula començà a usar-se, en un to irònic, durant el segle XIX. Joaquim Martí Gadea, en Tipos i modismes de la terra del Xe, n’insinua un origen clerical: «pendre […] un piscolabis, que diuen els frares». També mossén Antoni Maria Alcover reforça este origen des de la perspectiva mallorquina: «Capellans i cantadors […] vénen de sa Rectoria, on han pres un piscolabis».
L’origen de la paraula prové del castellà, formada a partir de la combinació de pisca, ‘miqueta’, i labis, terminació pseudollatina de caràcter burlesc amb què es feia referència als ‘llavis’. Segurament prové de l’expressió sacristanesca piscum labiis, que vindria a significar ficar-se un bocinet de menjar en la boca.
