[27/07/2018]
La paraula petimetre prové del francés petit-maître, que literalment es pot traduir per ‘petit mestre’; però, fent una traducció més lliure, potser seria més ajustat traduir-la per pixaví, o tal vegada, amb una terminologia més actual, se’n podria dir també pixacolònia. En castellà castís, el vocable lechuguino també expressa una idea equivalent.
El concepte de petit-maître es gestà en la França del segle XVII, amb la decadència de l’aristocràcia i la puixança de la nova classe burgesa, que fou retratada per Molière en El burgés gentilhome. Un petimetre, en definitiva, és un jove petulant que, a través de formes refinades i una imatge elegant, busca aparentar que té un estatus social superior al que té realment.
En l’actualitat, el concepte de petimetre s’ha traslladat també a l’àmbit intel·lectual per a referir-se a aquell que, amb un llenguatge rebuscat i pretensiós, intenta fer la impressió que és una persona culta i refinada.
