18/07/2017]
La paraula perfídia prové de la forma homònima llatina, i estava composta pel prefix llatí per-, associat a la idea de ‘anar més enllà, transgredir’, i la paraula llatina fides, que significa ‘fe, confiança’. La combinació d’estos dos elements amb el sufix -ia, que expressa una qualitat, dóna com a resultat la idea de ‘traïció d’algú en qui es tenia depositada la confiança’.
En el Llibre de la saviesa, un text de finals del segle XIII atribuït (segurament de manera errònia) a Jaume I, es diu «que la sospita e la perfídia són dues carreres a descobrir la cosa encoberta ans del temps».
En la terminologia bèl·lica, la paraula perfídia es referix específicament a una forma d’engany en què una de les parts contendents declara un alto el foc o es rendix aparentment amb la intenció d’actuar quan el bàndol contrari s’expose confiadament davant d’ells.
