[14/09/2021]
Una perdiu és una au gal·linàcia de la família dels fasiànids. Segons les espècies, la seua mida pot oscil·lar entre els 34 i els 40 centímetres. L’espècie més habitual entres nosaltres rep en la nomenclatura científica el nom de Alectoris rufa. Té el cap menut, que contrasta amb un cos robust i gros; les ales i la cua són curtes; el plomatge és de color gris rogenc, amb taques marrons, negres i blanques en la part inferior del cos, i les galtes i la gola, blanques, delimitades per una franja negra; el bec i les potes són de color roig. Fa els seus nius en terra, i sol deambular, en grups, per conreus i erms en busca d’aliment. Té un vol baix molt característic.
Encara que les perdius no tenen un clar dimorfisme sexual, els mascles reben específicament, quan cal diferenciar-los, el nom de perdigots. Es diferencien de les femelles sobretot pel seu cant, que els caçadors utilitzen com a reclam per a atraure les femelles. Els pollets de la perdiu s’anomenen perdigons.
El nom de perdiu prové del llatí perdix, que al seu torn l’havia pres del grec. En la mitologia grega —farcida d’històries fantàstiques—, Pèrdix era també el nom del fill de la germana de Dèdal, arquitecte famós per haver construït el laberint de Creta, a on tenien tancat el minotaure —monstre amb cos humà i cap de bou—, fruit dels amors salvatges de Pasífae amb un bou. Les habilitats de Pèrdix treballant la fusta eren tan grans que despertaren la gelosia de Dèdal, que en un atac d’ira acabà espenyant-lo des del temple d’Atena; però la deessa, al veure com queia, el transformà en un pardal, batejat a partir d’aquell moment amb el nom de perdix.
