[10/11/2020]
L’adjectiu perdedor significa ‘que perd’. Inicialment, s’usava sobretot en el joc i en la guerra, dos àmbits amb moltes concomitàncies lèxiques. Estos dos exemples ho il·lustren perfectament: «he com en joch, / lo perdedor / gran juguador, / ab mala sort», escrivia Jaume Roig en l’Spill; «per ço nomenen a vós perdedor de batailles», deia Joanot Martorell en el Tirant lo Blanch.
Es formà per derivació del verb perdre, afegint al lexema el sufix -dor, que servix per a formar el nom de professions o per a indicar l’agent d’una acció verbal. Però, recentment, la paraula perdedor ha adquirit un nou significat per a referir-se a aquells que no tenen èxit en la vida, especialment en la seua activitat laboral. És un sentit que ens ha vingut transferit del mot anglés loser, i que en part té les arrels en la moral protestant, que exalça l’èxit del triomfador enfront del fracàs del perdedor. Però la vida és una nòria, i, afortunadament, els que van per la vida de triomfadors no sempre guanyen. No cal posar-ne exemples.
