[23/11/2020]
Amb la paraula pellorfa (pronunciada amb o oberta) es fa referència a la membrana exterior que recobrix certs fruits. S’aplica sobretot a cereals i llegums, com la dacsa, el blat, l’arròs, els cacaus, etc., i, en general, a les pells seques. En moltes comarques valencianes es diu pallorfa, canviant la vocal e de la síl·laba inicial per a; en altres comarques també es fan servir les variants pellerofa i pallarofa. Però la forma més antiga és pellofa, que ja apareix registrada en el Tirant lo Blanch: «cercha los que són ben madurs e posa’ls-se en la boca e menja’s la molla de dins e lança la pellofa», es diu referint-se en este cas als grans de raïm. Ara, parlant d’esta fruita, es diria pell.
En qualsevol cas, esta referència històrica ens pot ajudar a aclarir-ne l’etimologia. Perquè la variant més primitiva, pellofa, permet veure clarament que es tracta d’un derivat de pell modificat amb el sufix -ofa. Este sufix, poc comú, és d’origen preromà, probablement cèltic. La variant valenciana pellorfa és el resultat d’una alteració produïda per la interferència de l’arabisme corfa.
