[02/02/2022]
La pederàstia és un tema candent que, des de fa algun temps, està de plena actualitat en la palestra informativa. Els mitjans de comunicació estan publicant molts articles que donen compte del drama viscut per molts menors. La pederàstia, efectivament, fa referència a l’abús sexual comés per una persona adulta contra un menor d’edat. A Espanya és un delicte. El títol VIII del Codi Penal regula detalladament els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals, així com les penes aplicables en cada supòsit.
Però no sempre ha sigut així. Els primers registres de la paraula pederàstia, de fet, són prou recents. En valencià són del segle XX; en castellà, exactament igual; en francés, les primeres referències a la pédérastie es remunten al segle XVIII. Es tracta, en qualsevol cas, d’un cultisme provinent del grec paiderastía, format per la combinació de l’arrel de paidós, ‘xiquet’, el vocable erastés, ‘amant actiu’, i el sufix -ia, usat per a expressar una qualitat. Però en l’antiga Grècia, en contrast amb la percepció que en tenim en l’actualitat, la pederàstia estava acceptada socialment. Formava part de la seua cultura amb relativa normalitat. El culte al cos i la pràctica dels esports, amb els atletes nuets, impregnava els gimnasos d’un baf d’erotisme ambiental. Els hòmens adults hi acudien a relacionar-se amb els adolescents i convertir-se en els seus mentors, amb plena acceptació —i fins i tot amb la grata complaença— de les famílies dels jóvens.
