[20/06/2022]
La paraula patum s’utilitza actualment per a referir-se a algun personatge d’edat avançada que gaudix d’una certa consideració social, especialment en el món de la cultura, però més pels càrrecs institucionals o les responsabilitats polítiques que ha tingut en el passat (o per altres motius igualment espuris), que pels seus mèrits reals en eixe àmbit. En definitiva, velles glòries ornamentades amb rancis oripells. En valencià el mot patum ha entrat per via literària, però ha aconseguit una certa extensió. La primera documentació registrada és de mitjan segle XX. Fou concretament Joan Fuster qui la utilitzà per a referir-se a «les patums del radicalsocialisme xenòfob». El seu significat té, evidentment, un caràcter pejoratiu, si bé en l’ús que se n’ha fet posteriorment no sempre s’aprecien estes connotacions negatives, possiblement pel caràcter sobrevingut del mot.
Tot i això, la paraula patum tenia en el seu origen un significat ben distint. S’usava per a designar la figura d’un animal fabulós —una espècie de mulassa imponent— que es fa desfilar en moltes festes populars. És especialment famosa la patum de Berga, que forma part dels actes que se celebren amb motiu de la festivitat del Corpus. L’origen de la paraula té un caràcter onomatopeic, que fa referència al característic so del tabal, omnipresent en la festa, format per dos temps: un primer toc dèbil (pa) i un segon fort (tum).
