[11/02/2020]
La paraula paràsit prové del llatí parasītus, i este del grec parásitos, ‘comensal’, compost de para, ‘al costat de’, i de sitos, ‘blat, aliment’. El sentit originari que tenia en grec este mot al·ludia als encarregats de verificar la collita de blat i la preparació del pa. Estos funcionaris eren convidats a totes les festes i celebracions, i es considera que estaven protegits pels déus. Però, en l’antiga Roma, el terme parasītus començà a utilitzar-se en sentit pejoratiu per a referir-se a individus de rang socioeconòmic inferior, que anaven de festa en festa alimentant-se a costa dels altres.
El sentit de paràsit en referència a l’organisme que s’alimenta de substàncies produïdes o ingerides per un altre ser viu és de factura recent. Apareix documentat per primera vegada en francés l’any 1721, inicialment en l’àmbit de la botànica i després en el de la zoologia, i a poc a poc anà expandint-se a la resta de llengües de cultura.
