[28/01/2019]
La paraula panxacontent és una creació lèxica del segle XX, formada a partir de la fusió del mot panxa i de l’adjectiu content. El resultat és expressiu, i el significat, fàcilment intuïble. El vocable panxa fa referència al volum que adquirix el ventre en la part anterior; es fa panxa com a conseqüència de menjar més del que toca i també de viure apaciblement, sense preocupacions. L’adjectiu content, per la seua banda, conté la idea d’alegria i bon humor. La combinació resultant transmet la imatge d’una persona que viu satisfeta d’ella mateixa, sense inquietar-se per res.
La paraula ha fet fortuna entre els nostres escriptors. Carles Salvador, ja en 1929, publicà un article titulat «Significació de l’avantguardisme», en què, a manera de manifest estètic, acusava «els poetoides per panxacontents». I, encara que no s’ha arreplegat en els diccionaris, fins i tot s’ha creat el terme panxacontentisme per a referir-se de manera general a totes les persones que estan instal·lades en una actitud de passivitat autosatisfeta.
