[29/01/2020]
La paraula pantaló prové del francés pantalon. És un préstec de començaments del segle XIX. Abans esta peça de roba era coneguda amb el nom de calces o calçons. Però el mot originari provenia de l’italià pantalone, transformat en nom comú a partir d’un personatge de la Commedia dell’Arte italiana, dit Pantalone, que era un devot de sant Pantaleone (procedent del grec panteleemon, ‘el que es compadix de tots’), molt popular a Venècia, que vestia pantalons llargs venecians.
Generalment, esta paraula s’utilitza en plural, pantalons, pel fet que es tracta d’una peça de vestir amb dos camals que s’ajusta a la cintura i arriba fins als peus o, segons els models, fins a una alçària variable. Hi ha una expressió curiosa formada amb esta paraula, portar els pantalons, que tradicionalment s’aplicava a la dona (sobretot quan la dona no solia usar esta peça de roba) per a indicar que era ella qui tenia l’autoritat de la casa.
