[28/01/2020]
A conseqüència del fort temporal patit durant la setmana passada, un dels efectes ressenyats per la premsa —per la seua vistositat— va ser la destrucció d’un tram de trenta metres del pantalà del Port de Sagunt. De pantalans, n’hi ha molts al llarg del litoral valencià. La nostra és una comunitat bolcada al mar. El pantalà és una passarel·la flotant, normalment de fusta, que descansa sobre pilons, destinada a l’amarratge d’embarcacions lleugeres.
La paraula pantalà ens ha vingut a través del castellà pantalán; però en realitat prové del tagal, la llengua parlada majoritàriament a les Filipines (que foren colònia espanyola fins a 1898).
En valencià, el mot pantalà apareix àmpliament documentat. Valga com a mostra este fragment de l’obra De mar estant. Una singladura per les costes valencianes, de Juan Gargallo i Tono Fornés: «a proa, el moll on atraquen les barcasses que van i vénen de Tabarca, prop dels pantalans del port esportiu públic».
