[22/05/2019]
Amb la paraula pantaix es fa referència a una respiració agitada i fatigosa, que normalment sobrevé com a conseqüència d’un treball intens o d’un exercici físic impetuós. Esta forma alterna amb panteix, variant pròpia d’algunes comarques del domini lingüístic. La forma valenciana pantaix, viva també en les Balears i en algunes comarques interiors de Catalunya, està documentada des de ben antic. Ja la feia servir, entre altres, sant Vicent Ferrer: «Bé sabeu que la persona que és cansada se siu [‘s’asseu, s’assenta’] ab pantaix: açò és la penitència».
El mot pantaix, format per derivació deverbal de pantaixar, prové del llatí phantasiare, que derivava al seu torn de phantasia, ‘fantasia, imatge no real’. Però, a partir de la pronunciació vulgar del baix llatí, phantasiare es transformà en pantasiare, amb el significat de ‘somiar’. De les fantasies oníriques passà a associar-se a ‘tindre un mal son’, i posteriorment encara s’especialitzà més per a al·ludir específicament a la respiració convulsa que solen provocar els malsons.
