Pronunciació: [paneʎét]. El símbol [ʎ], que en la notació de l’alfabet fonètic internacional correspon al fonema palatal lateral sonor, es representa en l’escriptura pel dígraf ll, que en valencià se sol mantindre generalment diferenciat de la i semiconsonàntica, representat per [j], so que apareix entre vocals en paraules com reiet, creient o seient. La confusió entre estos dos sons és coneguda com a ieisme o iodització.
Definició:
m. CUINA Pastisset de forma diversa, fet essencialment de massapà, que constituïx un dolç típic de Tots Sants.
Etimologia:
La paraula panellet és un derivat de pa, al qual se li han afegit dos sufixos diminutius: -ell i -et. Este mateix procés també es pot observar en la formació d’altres mots, com taulellet, per exemple, format per l’addició a taula del sufix -ell (que donà lloc, en primera instància, a taulell, i posteriorment se li afegí encara el sufix -et).
La paraula matriu, pa, deriva del llatí panis, que prové, al seu torn, de l’arrel indoeuropea pa-, relacionada amb la idea de ‘menjar’, i que ha donat lloc, entre altres, a vocables com past, pastar o pastura.
Primera documentació: segle XVI.
Citacions:
«Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.» (Manuel Sanchis Guarner: Calendari de refranys, 1951)
«Es prohibia parlar de Tots Sants, i es féu difícil trobar un forner que haguera posat a la venda els característics panellets. Els panellets eren inofensius massapans d’ametla que assenyalaven la diada però els forners locals eren fidels a l’imaginari estrictament revolucionari. Sense nom, sense dolços, les beates i molts veïns van fer via cap al cementeri […] a saludar els seus morts.» (Joan Garí: On dormen les estrelles, 2004)
«I recorde amb gana els panellets de les pastisseries tradicionals de Benidorm, les castanyes torrades embolicades amb periòdic o el primer torró de l’any que la meua iaia portava de la Fira de Cocentaina.» (Agustí Pastor: Tots Sants: la volteta, 2020)
