[13/03/2020]
La paraula pandèmia és el resultat de combinar el prefix pan-, provinent del grec pâs, pantós, que significa ‘tot’ (que apareix també en termes com panafricanisme o panamericanisme, en referència als corrents ideològics que propugnen la solidaritat i la cooperació entre els pobles); dem, que significa ‘poble’ (present en vocables com democràcia, ‘govern del poble’, o demofòfia, ‘aversió a les multituds’), i el sufix -ia, que expressa la qualitat d’alguna cosa. La combinació d’estos elements ha donat com a resultat el nom d’una malaltia que s’escampa per molts països i que afecta una gran part de la població.
Tot i procedir de components grecs, el mot pandèmia és en realitat un neologisme de creació recent. A nosaltres ens vingué del francés, a on es documenta a mitjan segle XVIII; en castellà apareix registrada a començaments del segle XX, i en valencià, durant els anys trenta. La novel·lista alcoiana Isabel-Clara Simó, que faltà recentment, en una de les seues novel·les més llegides, Homes, utilitzava esta paraula en un context que, en part, evoca la situació actual: «Als laboratoris treballaven les vint-i-quatre hores intentant trobar una vacuna, però de moment, la pandèmia era greu».
