[22/03/2019]
La paraula pancarta és un préstec del francés pancarte, que al seu torn l’havia pres del baix llatí pancharta, resultat d’unir el prefix grec pan-, que significa ‘tot’, i el mot llatí charta, que vol dir ‘paper’. El valor originari d’aquella pancharta llatina era un document, normalment extens, a on es feien constar tots els drets i les possessions d’algú, especialment de l’Església.
D’aquell roll originari, la paraula pancarta passà a usar-se en l’àmbit de la codicologia per a designar qualsevol pergamí que contenia la transcripció de diversos documents. Es mantenia, per tant, el valor de globalitat aportat pel prefix pan-, com a suma de les parts.
Però, durant el segle XX, la pancarta ha experimentat una nova transformació semàntica, en què la connexió amb el significat antic és la forma de l’antic roll: un gran tros allargat de tela o de paper, desplegable, amb dos pals en els extrems, que, subjectats per dos o més persones, exhibixen un missatge reivindicatiu.
