[10/12/2021]
Amb la paraula pamflet ens referim a un escrit breu a on s’ataca virulentament a algú o alguna cosa. En general, el pamflet sol tindre un contingut de caràcter polític, i els atacs solen anar dirigits contra algú que deté el poder; o, per extensió, contra el partit o el règim que el sustenta. És normal, per tant, que els pamflets es distribuïsquen clandestinament, emparant-se en l’anonimat, per por a les possibles represàlies. I és lògic també, per eixes mateixes raons, que esta paraula tinguera un ús important durant el franquisme.
El seu ús en valencià es documenta una miqueta abans, durant la Segona República. Es tracta d’un mot adaptat de l’anglés pamphlet; en esta llengua ja es documenta en el segle XIV. Però, en realitat, l’anglés l’havia manllevat del francés antic pamphilet, diminutiu de Pamphilus, personatge d’una popular comèdia medieval. I encara és més curiós que en anglés no ha tingut mai el sentit que li atribuïm nosaltres actualment. Esta paraula, en anglés, fa referència a una publicació breu sobre un tema controvertit. Però els préstecs van i venen d’una llengua a una altra, i les anècdotes —fruit de les pròpies circumstàncies històriques— sovint es convertixen en categories. Així és com funciona la llengua real.
