[09/07/2020]
La paraula pàbul prové del llatí pabŭlum, que s’usava bàsicament amb el sentit d’aliment de subsistència. Este vocable s’havia format a partir de l’arrel d’origen indoeuropeu pa-, que transmetia la idea de ‘nodrir, alimentar’ (i que ha donat lloc a la creació de mots com pa, pastor, pagés o past), i el sufix instrumental -bul (present també en paraules com patíbul, prostíbul o vestíbul).
Però pàbul no es gasta actualment en el sentit indicat. No es dona pàbul a les vaques, ni als famolencs. És un cultisme reincorporat a la llengua literària en el segle XIX, que s’usa exclusivament en sentit figurat. El pàbul, ara, més que un aliment per a nodrir el cos, és la causa que dona peu a un efecte negatiu per a algú. Es dona pàbul a sospites, a especulacions, a xafarderies, a maledicències, quan algú repetix alguna cosa que ha sentit dir sense saber amb seguretat si és certa o no.
