ostracisme

[29/01/2018]

Clístenes fou un polític atenenc que impulsà l’aprovació de la llei d’ostracisme l’any 510 a. C. per a lluitar contra la tirania d’alguns governants. Els ciutadans de la polis havien d’escriure en un xicotet plateret de ceràmica en forma de petxina, anomenat óstrakon (que donà lloc per derivació a ostrakismós, ‘ostracisme’), el nom d’aquells polítics que havien exercit la seua autoritat amb tirania o havien aprofitat la gestió dels assumptes públics per a enriquir-se de manera fraudulenta. Si el nom d’algú apareixia escrit més de sis mil vegades, era condemnat a abandonar la ciutat per un període de deu anys.

A partir d’aquella higiènica tradició de salvaguarda de la democràcia, la paraula ostracisme ha quedat fixada en la nostra tradició lingüística per a referir-se a la pràctica consistent a aïllar algú de l’activitat política. I, de manera genèrica, per a indicar els mecanismes de sanció tendents a aïllar l’individu del seu entorn social.

Més informació…