[29/03/2023]
Les oronetes són aus migratòries que busquen climes càlids per a viure-hi. S’estima que al llarg de l’any poden recórrer més de setanta mil quilòmetres. Amb els seus desplaçaments busquen aliment. Estos gràcils pardalets, de vol quasi acrobàtic, mengen sobretot insectes. Ja se’n pot veure alguna per ací. «Una oroneta no fa estiu», proclama una dita popular. I és ben cert. Però les altes temperatures ja les han atretes. A més del sentit literal, esta expressió també s’usa figuradament per a indicar que un cas aïllat no es pot prendre com a norma general.
El nom de oroneta prové del llatí hirundĭtta, forma derivada de hĭrŭndo; per això, en la terminologia científica rep el nom de Hirundu rustica. És un pardal d’uns quinze centímetres de llarg des del cap fins a la cua; té el bec curt, de color negre; el front i la barba són de color rogencs, però el plomatge del cos és d’un color negre blavós per damunt i blanc per davall; les ales tenen una forma punxeguda, i la cua és llarga i molt forcada.. En valencià també se li diu oronella i orendella; en altres llocs del domini lingüístic rep encara altres noms, com oreneta, orenella, orenol, orenola, orenyola i oronell. En italià és coneguda amb el nom de rondine, amb què s’al·ludix molt descriptivament a la xarradissa constant d’estos incansables pardalets.
