CASTELLANO | ENGLISH

orellera

[oɾeʎéɾa] f. TECNOL. Aparell intercomunicador constituït per un auricular molt menut que es col·loca dins de l’orella i per un receptor generalment sense cable, que usen periodistes, esportistes i altres professionals com a sistema de comunicació

Etimologia: Derivat de orella, amb l’addició del sufix -era, que s’usa per a indicar l’objecte o el lloc destinat al que designa la base de la paraula a què s’afig.

Primera documentació: segle xx

Castellà: pinganillo

Anglés: earphone, headphone, earbuds

Francés: écouteur, oreillette

Més informació…