[27/01/2022]
L’ordinador s’ha convertit en un objecte habitual. Qualsevol persona —excepte potser les que pertanyen a determinades franges d’edat— està familiaritzada en estos moments amb el seu ús. En la majoria dels treballs són absolutament imprescindibles, i fins i tot són rares les cases particulars que no en tenen un o més. És una màquina complexa que, en poc de temps, ha transformat la nostra vida quotidiana en quasi tots els camps.
Però és curiós saber per què a estes màquines els diem justament ordinadors. En realitat, inicialment foren batejades en anglés amb el nom de computers, que, lògicament, es traduí en un primer moment per computadors o per computadores. Al cap i a la fi, esta funció —la de processar una gran quantitat de dades— és una de les accions més habituals d’estes màquines. I així ho veren els americans, que han portat la iniciativa en este camp.
Però a vegades hi ha obstacles casuals que obstruïxen l’expansió de certes paraules. I, en este cas concret, l’obstacle té noms i cognoms. Es diu Jacques Perret, professor de llengües clàssiques de la Sorbona. Fou ell qui, en 1955, proposà als directius de l’empresa IBM que rebatejaren estes màquines amb el nom de ordinateur, almenys per al francés. Considerava que esta funció —la de guardar i ordenar una quantitat ingent de dades per a poder recuperar-les fàcilment quan l’usuari en tinguera necessitat— era, al seu parer, la funció més decisiva que oferien estes màquines prodigioses. Entre nosaltres ha triomfat esta denominació, amb una adaptació mínima de la forma francesa: ordinador. Sens dubte, la influència del francés (reforçada pel castellà) ha sigut decisiva. Però l’adhesió a esta denominació no deixa de ser també un reflex de la nostra mirada.
