[14/07/2022]
Una onada, segons ens diu el diccionari, és sinònim de ona (és a dir, una ‘elevació momentània d’aigua que es produïx en la superfície del mar, un llac o un riu, a causa del vent o de les marees’), si bé s’afig un matís diferenciador important: ‘especialment d’una certa grandària’. És cert que el sufix -ada, aplicat a fenòmens meteorològics, sol conferir un valor augmentatiu, i així parlem, per exemple, d’una nuvolada per a referir-nos a ‘una gran massa de núvols’. Però també és veritat que la paraula onada no forma part del lèxic tradicional valencià, sinó que ens ha arribat per via culta. La primera documentació registrada d’esta veu en les lletres valencianes és d’una poesia de Teodor Llorente escrita en 1883: «les flors despreses y el flayrós perfum / a dins penetren, en la dolsa onada / de l’ayre y de la llum».
Tot i això, també és constatable que l’assimilació de onada ha fet fortuna, sobretot quan s’usa en sentit figurat per a referir-se a l’aparició sobtada d’alguna cosa que es manifesta en grans quantitats o amb molta intensitat. Si en les publicacions dels anys setanta del segle passat era prou habitual parlar de les onades d’erotisme que ens invadien a conseqüència de l’aperturisme informatiu que es produí després de la dictadura, ara —de manera recurrent per estes dates— també és molt corrent sentir parlar de les onades de calor: un fenomen que consistix en un augment brusc i prolongat de la temperatura en relació als valors mitjans del clima d’una zona determinada.
