Hi ha paraules innocents que, de sobte, per motius molt diversos, passen a carregar-se de connotacions sinistres. Fins fa poc, la paraula òmicron era simplement el nom d’una lletra grega. Res més. Hi ha altres lletres del mateix alfabet que han anat assimilant al llarg del temps nobles significats, com ara alfa, delta o gamma… L’antropologia, la geografia o la química se les ha apropiat per a designar algun fet concret: mascle alfa, el delta d’un riu, rajos gamma… Però no és el cas de la discreta òmicron. Inclús el mateix nom d’esta lletra ja revela una certa humilitat: òmicron, en realitat, no és més que la fusió de les paraules ó i mikrón, que literalment significa ‘o xicoteta’; es deia així per contraposició a la lletra omega (ω, Ω), ‘o gran’.
Però ara els científics de l’OMS que s’encarreguen de batejar les diverses soques del covid-19 l’han utilitzat per a designar una de les seues mutacions, i segons sembla de les més perilloses. I, damunt, no li tocava. Segons el protocol utilitzat per a la designació de noves variants, s’han botat dos lletres: la ni (ν Ν) i la khi (χ Χ). En el primer cas, perquè podia originar confusions amb la pronunciació de la paraula anglesa new, i en el segon, perquè és un cognom molt comú en alguns països asiàtics.
N’hi ha que naixen amb estrela i altres que pareix que tenen la negra (sense ànim d’ofendre, per descomptat). No sols els passa això a les persones; també a les lletres.