[05/10/2018]
La paraula obsolet prové del llatí obsoletus, participi del verb obsolescĕre, format amb el prefix ob-, que significa ‘al revés, en direcció oposada’, i un derivat del verb solēre, ‘soldre’. El resultat d’esta composició d’elements servia per a designar tot allò que havia caigut en desuetud. Però, tot i esta base llatina, en realitat l’adjectiu obsolet ens ha vingut a través de l’anglés. Esta via d’incorporació de cultismes és molt habitual. Els primers usos en la nostra llengua es registren a començaments del segle XX.
La introducció de la tecnologia en la vida quotidiana ha contribuït decisivament a la popularització d’este terme. L’obsolescència forma part de l’essència de qualsevol aparell. La majoria de les vegades substituïm les màquines que adquirim no perquè hagen deixat de funcionar sinó perquè s’han quedat antiquades. Vivim en l’era de l’obsolescència.
