[21/10/2016]
La paraula núvol designa una massa formada per diminutes gotes d’aigua o de cristalls de gel suspeses en l’atmosfera. Actualment, núvol és un mot de gènere masculí; però antigament era vacil·lant. Sant Vicent Ferrer, per exemple, per a desfer les tempestats que pogueren fer malbé les collites instava els seus feligresos a eixir en processó recitant una lletania, i els augurava que obrant d’eixa manera, abans d’acabar la lletania, «la núvol se destroirà».
D’altra banda, la paraula núvol també s’utilitza com a adjectiu en contextos com «el cel està núvol». Encara que no és incorrecte, ja que en valencià existix el verb ennuvolar, i per tant pot habilitar-se la forma de participi com a adjectiu, seria un calc del castellà fer una distribució sistemàtica entre núvol amb valor nominal i ennuvolat amb valor adjectival. L’ús de núvol com a adjectiu, en realitat, és equivalent a la forma castellana nublo.
