[27/02/2017]
El verb nominar, procedent del llatí nominare, antigament s’usava ocasionalment amb el significat de ‘designar algú perquè ocupe un càrrec o faça una funció determinada’. Així és com s’utilitza, per exemple, en el Llibre de família dels Roig, de 1688: «ab pacte de la reservació de elegir y nominar el predicador». Però este ús ha quedat transferit actualment al verb nomenar, i nominar ha assimilat un nou significat, procedent de l’anglés, amb el valor de ‘presentar o proposar algú o una obra artística per a un premi’: «Han nominat la pel·lícula als Oscar en la categoria d’Efectes Especials».
En castellà també s’ha produït esta mateixa distribució semàntica entre nombrar i nominar; en francés s’ha creat igualment el verb nominer en el sentit anglicitzant referit, al costat dels usos associats a la forma tradicional nommer.
