[13/11/2020]
La paraula negacionisme, com també el seu derivat negacionista, apareix molt usada últimament en els mitjans de comunicació per a referir-se a aquells que neguen que la malaltia infecciosa COVID-19 i la pandèmia que esta ha provocat no són reals, o si més no que la seua gravetat no és ni de bon tros tan elevada com es vol donar a entendre pels governs o estaments oficials. Sovint, paral·lelament a este rebuig de la informació, es manté una acusació a presumptes interessos ocults, de molt diversa índole, per a explicar per què s’ha difós una informació alarmista que consideren falsa.
Però el terme negacionisme no s’ha inventat ara, ni menys encara amb motiu del COVID-19. És una adaptació de l’anglés denialism, que ja apareix documentat en 1874, amb què s’al·ludia al rebuig a acceptar una realitat empíricament verificable, i s’aplica, de manera general, a qualsevol actitud que tendix a negar irracionalment determinats fets històrics en la mesura que contradiuen les pròpies conviccions religioses o ideològiques. Així, el mot negacionisme s’ha usat, per exemple, per a referir-se a aquells que neguen la validesa de la teoria de l’evolució, l’holocaust, l’arribada de l’home a la Lluna, el canvi climàtic…
