[29/05/2023]
Hi ha dies que, per un motiu o un altre, ens pareixen nefastos. Usem este adjectiu per a referir-nos a esdeveniments que ens fan sentir tristos o perquè pensem que algun fet pot causar-nos un perjuí greu. Ara s’aplica a moltes coses: a una activitat, una influència, un costum… Joan Baptista Valls —un poeta castellonenc que visqué a cavall entre els segles XVIII i XIX— parlava de «nefasts pressentiments». És una de les primeres documentacions que tenim d’esta paraula.
Es tracta d’un cultisme que s’havia gestat a partir del llatí nefastus, i que al seu torn era el resultat de la fusió de l’adverbi ne, ‘no’, i fastus, que significava ‘el que és lícit’. En el calendari romà, els dies nefasti eren aquells en què estava prohibit dur a terme cap acció judicial; estaven reservats per a venerar les divinitats o per a rememorar efemèrides en què havia ocorregut alguna desgràcia, i d’ací ve el sentit de ‘funest’ que hem associat a este adjectiu.
