[19/09/2022]
Si en l’últim apunt publicat en esta mateixa secció de la Paraula del Dia, dedicat a conjurar, mencionàvem la novel·la La conjura dels necis, de John Kennedy Toole, per a il·lustrar un dels significats que havia adquirit este verb, bé està que ara, per a comprendre cabalment el significat global del títol, aprofundim sobre la paraula neci. És un insult d’ample espectre que, com tants altres, s’usa per a desqualificar a algú a qui s’atribuïx una intel·ligència escassa. Hi ha moltes maneres de manifestar la burrera, però els necis la solen mostrar parlant. Des de temps molt antics s’ha recorregut a esta veu per a desqualificar els altres. En el Llibre de la saviesa, atribuït a Jaume I, ja es diu que «Aquell qui ha el ventre gran és orat e neci e coard». Els panxuts, ni ara ni abans, han tingut bona fama. Potser perquè es considera que han dedicat molt de temps a menjar i beure en excés. Però, al marge d’estes consideracions —discutibles, per descomptat—, és pertinent destacar que estes reflexions estan arreplegades precisament en un tractat sobre la saviesa, i que l’adjectiu neci, provinent del llatí nescius, està format per la combinació de l’adverbi de negació ne, ‘no’, i l’adjectiu scius, que significa ‘el que sap’, mot relacionat amb scientia, ‘ciència’. Un nescius, per tant, era ‘aquell que no té ciència’. Un ignorant, vaja!
Sobre la base d’este adjectiu s’han format diverses locucions que recomanen no fer cas d’allò que diuen els necis: «a paraules de neci, orelles sordes» o «paraules nècies no pugen al cel». Això es diu perquè els necis, justament perquè són ignorants, no sempre són conscients del que no saben. A vegades creuen saber i, amb una actitud arrogant, parlen, i qüestionen, i critiquen… En eixos casos, ¿per a què perdre el temps intentant explicar res a qui no vol saber? El refranyer popular ens proporciona l’únic remei possible.
