[13/11/2018]
Amb la paraula naïf es designa un corrent artístic, especialment pictòric, que es caracteritza per la ingenuïtat i l’infantilisme deliberat en les composicions, així com per l’ús de colors vius i poc naturals. Manuel Sanchis Guarner fou un dels pioners en l’ús d’esta paraula entre nosaltres. En seu llibre La ciutat de València, publicat en 1972, escrivia que «El Grau conservava encara un caràcter purament pobletà […], amb decoració popular de tipus modernista naïf».
Partint d’esta idea matriu, a vegades també s’ha usat la paraula naïf en uns altres àmbits, com mostra este fragment de la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor: «La moral naïve de Riteta trobava bé aquell trastocament». Este ús entronca amb el sentit originari de la paraula naïf en francés, que significa ‘natural, espontani’, i que, en realitat, s’havia format per contracció del mot natif, ‘natiu’.
