Pronunciació: [naðál].
Definició:
1. m. REL. Festa cristiana en què es commemora el naixement de Jesús i que se celebra el 25 de desembre.
2. m. REL. Espai temporal que s’estén des del 24 de desembre fins al 6 de gener. Vull desitjar-vos un bon Nadal.
3. arbre de Nadal V. arbre 24. (= m. ETNOL. Avet o arbre similar que, adornat amb llums, boles i objectes lluents, és un dels elements decoratius de Nadal més importants en les llars occidentals.)
4. durar de Nadal a Sant Esteve loc. verb. Durar molt poc de temps.
5. nit de Nadal V. nit1 30. (= f. REL. Nit del 24 de desembre.)
Etimologia:
La paraula nadal prové del llatí natalis, ‘naixement’, que deriva de natus, participi de nasci, ‘nàixer’. En llatí, originàriament, s’usava l’expressió dies natalis, ‘dia del naixement’.
S’usa amb majúscula inicial per a referir-se a la festa cristiana en què es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. Amb este valor de nom propi, com el de qualsevol altra festivitat, pot anar precedit de l’article determinat: «El Nadal d’enguany serà molt gelat», escrivia Enric Valor per a il·lustrar este ús.
La pluralització d’esta festa ja resulta més discutible. De manera general, se n’ha condemnat l’ús, considerant que és un calc del castellà. Amb tot, convé matisar que, quan ens referim a més d’un Nadal, es tracta d’un ús plenament legítim. El mateix Enric Valor ho il·lustra amb l’exemple següent: «Els Nadals de 1960 i 1961 van venir amb neu».
Caldria, encara, ser tolerant amb certes pràctiques lingüístiques que tenen la seua lògica. Quan una festa que inicialment està associada a un dia concret passa a aplicar-se a un període de temps, és normal que els parlants tendisquen a pluralitzar el nom propi. Per això en castellà es diu Navidades per a referir-se al període que va des del dia 24 de desembre fins al 6 de gener: són les festes escolars. En francés també és prou habitual referir-se, per exemple, als «Noëls traditionnels». Nosaltres, seguint eixa mateixa lògica, també recorrem a l’expressió «bones Pasqües», en plural, per a felicitar les festes de Nadal.
No es tracta de justificar cap pràctica concreta, sinó d’intentar entendre com funcionen les llengües, i, comprenent-ne el funcionament, tractar de canviar els esquemes mentals —sovint massa rígids— amb què tendim a valorar els fets lingüístics. Les llengües no són d’una manera determinada. Es van fent i refent constantment per la interacció dels parlants. I, a vegades, una excessiva sobreprotecció pot tindre efectes negatius no desitjats. Moltes persones, efectivament, davant de la censura contínua de la pròpia expressió —açò és incorrecte, això està malament, allò no és genuí…—, se sent insegura i opta per utilitzar altres llengües que creu dominar. En fi, disfruten vostés, tant com puguen, d’estes festes de Nadal i procuren ser clements durant tot l’any amb tots aquells que s’esforcen per parlar valencià tan bé com saben.
Primera documentació: segle XIII.
Citacions:
«… aquel ort trobà estrò en la festa de Nadal primervinent.» (Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1275.)
«… la cultura del Nadal valencià no té res a envejar, pel que fa a senzillesa i poesia, a la d’altres contrades més famoses i difoses.» (Àlvar Monferrer: Les festes de xiquets, 2009.)
Castellà: Navidad.
Anglés: Christmas.
Francés: Noël.
Italià: Natale.
Portugués: Natal.
