[08/03/2019]
La paraula muller prové del llatí mulĭĕre, que significava ‘dona’. Este sentit, de referència genèrica a una ‘persona de sexe femení, especialment quan ha arribat a una edat adulta’, s’ha mantingut en algunes llengües llatines, com el castellà mujer o el portugués mulher; però en valencià la paraula muller, igual que passa amb la forma italiana moglie, el significat s’ha restringit a ‘dona casada’. Així apareix usada ja en el Llibre de la Cort del Justícia de València, de 1280, a on es parla de «Berenguera, muller d’en Pere d’Ossona».
Este mateix significat apareix patent en modismes i expressions populars, com ara entre marit i muller no sigues manifasser, que s’usa per a aconsellar a algú que no es fique en els problemes conjugals. Esta prevenció també apareix reflectida en el refrany italià tra moglie e marito non mettere il dito (‘entre muller i marit, no fiques el dit’).
Cal remarcar també, en relació amb la paraula muller, la modernitat del Diccionari normatiu valencià, que a través d’un exemple introduïx la perspectiva no androcèntrica del matrimoni: «Consol vindrà amb la seua muller».
