[18/06/2020]
La paraula motxilla és una espècie de sac, generalment de lona, cuiro o de qualsevol altre material resistent, que es porta a l’esquena, penjant per mitjà de corretges que es passen per damunt dels muscles. Inicialment s’usava en l’àmbit militar per a portar provisions, roba d’abric o de recanvi i alguna manta per a protegir-se del fred. Després passà a usar-se pels senderistes; més tard, pels escolars, per a transportar els llibres, cada vegada més pesats, i, finalment, el seu ús s’ha generalitzat per tot arreu, en substitució de les bosses tradicionals.
Prové del castellà mochilla, variant que antigament alternava amb mochila. Per la seua banda, esta forma derivava de mochil, que era el nom que es donava al xicon que feia els encàrrecs als treballadors del camp. La forma mochil, al seu torn, provenia del basc motxil, diminutiu de motil, que procedia del llatí mŭtĭlus, ‘rapat’. S’anomenava així els xiquets pel costum de tallar-los el monyo arran.
En valencià este mot ja apareix documentat en 1677 en l’obra de Leopold Ignasi Planells Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve: «Marjava a soles ab sa mogilla».
