[05/06/2019]
La paraula mordaç prové del llatí mordax, mordācis, ‘que mossega’; era un derivat de mordēre, ‘mossegar’. I és que, efectivament, el significat originari de mordaç era el de ‘corrosiu, càustic’, i s’aplicava a algun producte amb capacitat per a destruir o desgastar progressivament un material o un organisme. Però l’ús més general de mordaç des de ben antic tenia un caràcter figuratiu: per a referir-se a paraules, sovint dites en to irònic, i sempre amb propòsit maliciós, que posen en tela de juí la reputació de les persones. Així, un comentari mordaç és aquell que, a més de provocar hilaritat per la seua intenció burlesca, erosiona la credibilitat de la persona de qui es diu alguna cosa.
L’adjectiu mordaç, com tots els adjectius acabats en -ç (fugaç, feliç, veloç…), és invariable quant al gènere quan s’usa en singular; però presenta variació en les formes de plural, adoptant la terminació -os per al masculí i -es per al femení: uns versos mordaços i unes crítiques mordaces.
