[30/01/2020]
La paraula monyica és usada per una gran part dels valencians per a designar la part del cos humà en què s’articula la mà amb l’avantbraç. Uns altres valencians, especialment els que viuen en les comarques septentrionals, a esta part del cos li diuen govanella (que presenta les variants govanilla, gomanilla o gomanella). I en altres territoris del domini lingüístic esta articulació és coneguda també amb el nom de canell.
L’etimologia de monyica és dubtosa. La majoria d’estudiosos li atribuïxen un origen preromà, probablement relacionat amb el mot basc muno, amb què es designa una ‘xicoteta elevació del terreny’. Esta mateixa idea de prominència també apareix en altres paraules de la mateixa família, com monyó, ‘part d’un membre amputat’, o monyo, ‘lligat de cabells’.
L’ús de monyica en textos valencians està documentat des de ben antic. En el procés al mestre Nicolau Aparici, preservat en l’Arxiu Històric Municipal d’Alzira, datat en 1588, ja es feia constar que «si fonch ab la mà uberta hó tancada hó ab la moñyca del braç».
