[03/11/2020]
La nit de Halloween és una celebració importada recentment de la cultura anglosaxona en què molta gent se sol disfressar de monstre. L’èxit de la festa es basa en el desig irrefrenable per les activitats lúdiques i, segurament també, per la fascinació que ens desperta la truculència. Enguany molts no l’han pogut celebrar com haurien volgut. Però els monstres continuen molt presents entre nosaltres. Sovint sense disfresses, amb una fictícia aparença de normalitat.
Tal volta la història de la paraula monstre ens pot ajudar a desemmascarar-los. Prové del llatí monstrum, a on tenia el significat de ‘prodigi, avís dels déus’. I és que, en un primer moment, esta veu, de caràcter marcadament religiós, s’aplicava a una persona o un animal que havien nascut amb alguna malformació. Això s’interpretava com un senyal diví que anticipava que algun esdeveniment horrible anava a succeir.
Però, més enllà de les festes lúdiques o de les recreacions fílmiques, ara els monstres reals fan referència a persones que actuen amb extrema crueltat; o també, en sentit contrari, per a referir-se a aquells que destaquen extraordinàriament en una activitat: «és un monstre del baló»; amb un valor adjectival, també s’usa per a indicar que algun acte ha adquirit unes dimensions extraordinàries: «una manifestació monstre».
