[18/04/2023]
Actualment, amb la paraula monjàvena es designa una coca fina, típica de moltes comarques valencianes, que s’elabora amb farina pastada amb aigua, oli i ous; després de deixar fermentar la massa, es cobrix amb uns pessics de sagí, sucre en pols i canella; es fica al forn, i a poc a poc, a mesura que es cou, va adquirint volum i unes rugositats espectaculars. A més de monjàvena, que és la denominació pròpia de Xàtiva i altres pobles de la Costera, esta coca és coneguda també en altres llocs amb els noms de monjàvina, almoixàvena i almonjàvena.
Totes estes formes provenen de l’àrab (al-)mujabbana, amb la presència o l’absència de l’article àrab, i significava ‘feta de formatge’. En castellà, procedent del mateix ètim, hi ha la paraula almojábana, que, preservant més fidelment el sentit que tenia originàriament, designa una coca de farina i formatge.
