[09/11/2016]
La paraula moniato, procedent del castellà boniato, designa un tubèrcul semblant a la creïlla, però de forma allargada. Té la polpa de color rogenc o groguenc, segons les varietats, i és de sabor dolç. Precisament per això, en anglés rep el nom de sweet potato, és a dir, ‘creïlla dolça’. Entre nosaltres, és habitual consumir-lo en el menjar conegut col·loquialment com a putxero, i també com a farciment dels anomenats molt descriptivament pastissets de moniato.
Però en valencià, que som molt donats a fer metàfores amb els productes de la terra, la paraula moniato la utilitzem també com a insult per a referir-nos a aquells que, amb una actitud petulant, volen fer creure als altres que són persones importants o que saben molt més del que realment saben.
