[14/04/2023]
La mona és un dolç típic de Pasqua elaborat amb farina, oli, sucre i rent. Els orígens de la paraula mona, en este sentit, són dubtosos. La hipòtesi més consistent apunta que prové del llatí munda, veu amb què es designava una panera plena d’objectes, sobretot de pastissos, que s’ofrenava en l’antiga Roma a Ceres —deessa de l’agricultura i la fertilitat— durant el mes d’abril. El propòsit últim d’esta ofrena era congraciar-se el favor dels déus, esperant que foren generosos amb els seus devots fidels.
Però, amb independència de l’origen de la paraula, sembla que fou en el segle XVIII quan s’instaurà el costum que els iaios o els padrins regalaren als seus nets o fillols unes coquetes amb el mateix nombre d’ous durs que anys tenia el xiquet. A poc a poc, la fantasia i perícia dels pastissers feu que estos pastissets començaren a adoptar formes molt diverses, sobretot d’animalets, i passaren a ornamentar-se amb boletes de sucre de colorins.
L’ànsia de menjar-se estos atractius pastissets feu que es creara l’expressió «estar pensant en la mona de Pasqua», usada per a referir-se a algú que està molt distret i no presta atenció al que es diu o al que es fa.
