[24/05/2022]
La paraula mona té molts significats. Un d’ells, el més antic, fa referència a un conjunt molt ampli de mamífers primats. En el llenguatge comú, sovint s’utilitza indistintament com a sinònim de mico, o fins i tot de simi. Però, amb les prevencions necessàries —i sense titlar en cap cas com a incorrectes les denominacions populars—, cal constatar que en els últims temps hi ha hagut una tendència a fer servir estes tres denominacions amb un valor diferenciat. La forma simi s’usa sobretot per a referir-se als mamífers primats del suborde dels antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans…); la forma mico, en canvi, es fa servir en referència a les mones de cua llarga, i la paraula mona, finalment, se sol restringir específicament a les mones de cua curta.
La veu mona ja la trobem documentada en el segle XV, concretament en l’Spill (o Llibre de les dones), del metge valencià Jaume Roig: «Serp tortuosa / són e rabosa, / mona, gineta, / talp, oroneta». És una afèresi de maimona, forma provinent de l’àrab maimûn, que significava ‘feliç’, i que s’utilitzava per a referir-se a tots els simis perquè es creia que estos animals provenien del territori anomenat antigament Aràbia Feliç (una de les tres parts en què es dividia la península aràbiga, junt amb l’Aràbia Pètria i l’Aràbia Deserta), i que es correspon amb el territori de l’actual República del Iemen.
