[17/04/2023]
La milotxa és una de les denominacions que rep un joguet tradicional, típic d’estes dates pasqüeres, consistent en un tros de paper o de tela que es manté estés i subjecte per mitjà d’una carcassa de canyes o de llistons, de forma poligonal, lligat a un cordell llarg que es va amollant a poc a poc perquè s’envole. També són molt habituals els noms de catxirulo o catxerulo; en altres àrees del domini lingüístic també se li diu estel, grua o miloca.
Però la paraula milotxa en concret és una de les denominacions més antigues de què tenim constància per a referir-se a este joguet volador. El nom originari feia referència a una au rapaç. Ja apareix en l’obra de Jeroni Sòria titulada Dietari de varies coses sucseides en lo Regne de Valencia y en altres parts, datat en 1528, en què parla d’un «corp e sis miloches». La milotxa era una au de la família del milà. El seu nom, possiblement, no és més que un diminutiu, potser mesclat amb el de l’alimoche castellà. Això pareix suggerir la referència que apareix en el Vocabulario del humanista, de Lorenzo Palmireno, catedràtic de la Universitat de València que exercí la seua docència en la segona mitat del segle XVI. Però com a joguet la primera referència és la que apareix en el dietari de Joan Porcar Coses evengudes en la ciutat y regne de València, de 1585, en què dona compte del funest accident patit per un xiquet que «caygué del terrat de la casa volant una milocha».
Vagen amb compte i disfruten si poden d’este senzill entreteniment que tant ha fet disfrutar a moltes generacions de valencians.
