[17/11/2017]
La paraula milhòmens és de factura recent. Es creà a començaments del segle XX com una composició de mil i hòmens, plural de home. El numeral mil ha resultat molt productiu per a crear noves paraules que transmeten una idea genèrica de gran quantitat d’alguna cosa: milpeus, milpunts, milratlles… Però, en el cas concret de milhòmens, la forma prefixada mil no aporta unes connotacions quantitatives, sinó que apunta irònicament a unes pretensions que no es corresponen amb la realitat. Un milhòmens és, efectivament, un jovenet que aspira a fer coses pròpies d’un adult. També es diu milhòmens per a referir-se a algú que vol aparentar que està preparat per a fer certes coses que els altres, els que el qualifiquen burlescament de milhòmens, creuen que no té la capacitat suficient per a poder fer-les com cal. Amb un relat que té precisament este títol, Milhòmens, Quelo Romero, un jove escriptor valencià, acaba de guanyar el II Festival Xàbia Negra.
