15/10/2020]
La paraula metec és un cultisme que començà a usar-se en valencià durant els anys trenta del segle XX, probablement per influència del castellà meteco, documentat a finals del segle XIX; i al castellà li arribà a través del francés métèque, ja usat literàriament en textos que daten del segle XVIII. Era un vocable de velles reminiscències clàssiques. Provenia del grec métoikos, que significava ‘estranger’; però no un estranger qualsevol, sinó aquell que, procedent d’altres terres, s’havia establit en alguna de les ciutats estat que conformaven l’antiga civilització grega, dedicat al comerç o a l’artesania. Les lleis els impedien posseir terres o propietats, i estaven privats també d’altres drets.
Entre nosaltres, la paraula metec s’ha usat amb connotacions pejoratives per a ressaltar sobretot la idea d’exclusió social, en referència a aquells que viuen entre nosaltres però sense ser iguals que nosaltres.
Segurament fou Georges Moustaki, cantautor francés d’origen grecoegipci, qui, a través de la seua cançó «Le métèque», va definir amb lirisme el que realment significava ser un metec. La cantant valenciana Eva Dénia en feu una magnífica versió, que val la pena escoltar atentament per a acabar d’assimilar el significat d’esta paraula.
