[24/07/2018]
L’adjectiu messiànic prové de la forma messianicus, generada en el baix llatí a partir de la paraula messīas, que procedia de l’hebreu mĕšīāḥ, on significava ‘ungit’. Entre els antics jueus hi havia el costum de vessar oli sobre el cap dels nous reis, amb la creença que d’eixa manera la força divina podria penetrar més fàcilment en el seu cap i guiar les seues decisions.
La paraula messies en la tradició cristiana apareix indissolublement lligada a la figura de Jesucrist, però en la història de les religions està referida de manera genèrica a qualsevol personatge en qui es depositen les esperances perquè puga salvar el seu poble de l’opressió.
L’adjectiu messiànic actualment se sol aplicar críticament a aquells que, especialment en l’àmbit polític, s’erigixen com a guies salvífics, donant a entendre que seran capaços de conduir el seu poble a un nou orde social.
