[19/05/2022]
Si ahir parlàvem de manera genèrica dels eufemismes, hui abordem la paraula menstruació, un fenomen que afecta totes les dones durant una part important de la seua vida (des de la pubertat fins a la menopausa), i que sovint ha sigut un tema tabú en moltes cultures. En el judaisme ortodox encara es considera que la menstruació sumix la dona en un estat d’impuresa, i els hòmens tenen prohibit tindre-hi relacions. Esta percepció —compartida durant molt de temps per moltes cultures— ha contribuït a generar moltes denominacions eufemístiques. En el Diccionari Normatiu Valencià hi ha consignades, per exemple, regla, període, mes, ordinari i l’expressió baixar el cos, i no vol dir —ni de bon tros— que estes siguen les úniques formes alternatives de referir-s’hi.
En termes biològics, la menstruació és un fenomen fisiològic que consistix a expulsar per la vagina els òvuls no fertilitzats procedents de la cavitat uterina en un flux hemàtic (semblant a pèrdues de sang) al final de cada cicle menstrual. El terme menstruació, de fet, procedix del llatí mensis, ‘mes’, pres del grec mén (i que té el mateix origen etimològic que méne, ‘lluna’). Al marge de les coincidències entre la duració dels cicles lunar i menstrual, en l’Antiguitat es creia que hi havia una relació entre les diverses fases de la lluna i la menstruació. La ciència, a través d’estudis estadístics, s’ha encarregat de demostrar que esta creença és falsa. No és més que un mite —un altre més— que ha contribuït a distorsionar la realitat de les dones.
