[12/03/2021]
El melic és la denominació habitual que els valencians (i també una gran part dels catalans) fem servir per a referir-nos a la depressió arredonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. Esta última paraula, umbilical —un cultisme de creació analògica—, ens acosta a l’ètim llatí del qual prové el nostre melic. En llatí esta part del cos, que és la cicatriu que ens ha quedat del nexe d’unió entre el fetus i la mare, es deia ŭmbĭlīcus, diminutiu de umbo, que significava ‘bony’.
Per a entendre el pas de la forma llatina a l’actual, cal tindre en compte que, en un primer moment, es deia l’omelic, i amb el temps, per una mala separació sil·làbica, es transformà en lo melic. Des del punt de vista semàntic, el significat de melic ha passat a usar-se també en molts contextos com a metàfora del centre d’alguna cosa. En heràldica, el melic és, efectivament, el punt de l’escut situat en el centre de la línia divisòria entre l’abisme i la punta. En el llenguatge comú també tenim algunes frases fetes que evoquen este sentit figurat de la paraula melic, com ara creure’s el melic del món o mirar-se el melic, que s’usen per a indicar que algú presta massa atenció als seus propis problemes o punts de vista sense prestar atenció als de la gent que viu al seu entorn.
