[21/10/2020]
La paraula mel (pronunciada amb e oberta) prové de la forma homònima llatina, que procedia, al seu torn, del vocable grec meli. Totes estes formes tenien el mateix significat que en l’actualitat: la mel era, i és, una substància viscosa, de color groguenc i de sabor molt dolç. És elaborada per les abelles en l’esòfag a partir del nèctar de les flors i altres substàncies de les plantes, que depositen en les cavitats hexagonals de les bresques per a alimentar les seues cries.
Des de temps immemorials, els humans van descobrir el valor de la mel com a producte alimentari. En la cova de l’Aranya, a Bicorp, hi ha pintures rupestres del Mesolític (6000-8000 anys a. C.), que mostren una figura femenina recol·lectant mel.
Com a peculiaritat lingüística del valencià, cal remarcar l’ús de la paraula mel amb un valor exclamatiu per a indicar la plena conformitat i satisfacció amb alguna proposta: «Dius que vindràs demà? Mel!».
