Pronunciació: [matuséɾ].
Morfologia: Este adjectiu té moció de gènere: quan s’aplica a dones, adopta la forma matussera, i en plural, matussers per al masculí i matusseres per al femení.
Definició:
adj. Que treballa o procedix grosserament. Un treballador matusser.
Etimologia:
La paraula matusser té entre els valencians un origen literari, si bé ha anat guanyant espai per a reemplaçar el castellanisme chapucero. Es formà per derivació de mat, un gal·licisme provinent del llatí mattus que originàriament s’usava amb el sentit de ‘atordit, embrutit, confús’, i d’esta idea primigènia passà a usar-se com a adjectiu per a referir-se a algú que treballa amb poca cura o les acaba precipitadament.
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«… s’angoixava per la posició egoista a la qual es veia col·locada per força i —encara que l’exemple fos matusser, se’l formulava— tenia la impressió que feia com qui pronuncia, mecànicament i protocol·lària, el mot perdó» (Miquel Adlert: I la pau, 1953.)
«La manera d’expressar-ho és matussera i expeditiva, i, a més, lleugerament antihistòrica» (Joan Fuster: Contra Unamuno i tots els altres, 2007.)
«Un cos mutable crescut en els gulags i els suburbis més durs de Moscou, com el districte de Jitrovka, i alimentat i musculat amb la dieta d’aperturisme i privatitzacions desesperades i matusseres que seguiren» (Josep Vicent Miralles: La màfia entre Sant Petersburg i Torrevella.)
Sinònims: barroer -a, maldestre -a, inepte -a, palafanguer -a.
Castellà: chapucero -ra.
Anglés: bungling, slapdash, botched.
Francés: grossier -ère, maladroit -e.
Italià: maldestro -a, inetto -a.
Portugués: trapalhão.
