matusser

Pronunciació: [matuséɾ].

Morfologia: Este adjectiu té moció de gènere: quan s’aplica a dones, adopta la forma matussera, i en plural, matussers per al masculí i matusseres per al femení.

Definició:

adj. Que treballa o procedix grosserament. Un treballador matusser.

Etimologia:

La paraula matusser té entre els valencians un origen literari, si bé ha anat guanyant espai per a reemplaçar el castellanisme chapucero. Es formà per derivació de mat, un gal·licisme provinent del llatí mattus que originàriament s’usava amb el sentit de ‘atordit, embrutit, confús’, i d’esta idea primigènia passà a usar-se com a adjectiu per a referir-se a algú que treballa amb poca cura o les acaba precipitadament.

Primera documentació: segle XIX.

Citacions:

«… s’angoixava per la posició egoista a la qual es veia col·locada per força i —encara que l’exemple fos matusser, se’l formulava— tenia la impressió que feia com qui pronuncia, mecànicament i protocol·lària, el mot perdó» (Miquel Adlert: I la pau, 1953.)

«La manera d’expressar-ho és matussera i expeditiva, i, a més, lleugerament antihistòrica» (Joan Fuster: Contra Unamuno i tots els altres, 2007.)

«Un cos mutable crescut en els gulags i els suburbis més durs de Moscou, com el districte de Jitrovka, i alimentat i musculat amb la dieta d’aperturisme i privatitzacions desesperades i matusseres que seguiren» (Josep Vicent Miralles: La màfia entre Sant Petersburg i Torrevella.)

Sinònims: barroer -a, maldestre -a, inepte -a, palafanguer -a.

Castellà: chapucero -ra.

Anglés: bungling, slapdash, botched.

Francés: grossier -ère, maladroit -e.

Italià: maldestro -a, inetto -a.

Portugués: trapalhão.

Més informació…